Introducció a la Columna.

Anatomia bàsica:
La columna té quatre àrees principals: cervicals (C1-C7) dorsal (D1-D12), lumbar (L1-L5) sacra i finalment el còccix. Cada vertebra espinal esta dividida en una part anterior anomenada cos vertebral, la qual dóna suport estructural i d’ancoratge al disc que el separa de la vèrtebra següent i una porció posterior anomenada arc posterior, formada per les articulacions i làmines. Entre la part posterior i anterior hi ha un espai anomenat canal espinal limitat lateralment pels pedicles que uneixen l’arc posterior al cos. Dins del canal esta la duramater que cobreix i protegeix el cordó medul·lar. Les arrels neurològiques surten del mateix cordó lateralment passant per sortir per un trau estret anomenat foramen, fent llavors extern el canal medul·lar el seu recorregut. Les arrels originen els nervis que controlen individualment els músculs o grup de músculs.

Entre els cossos vertebral hi ha una substància elàstica i fibrosa anomenada disc intervertebral en el qual la part més dura i fibrosa és externa i s’anomena anulus i la part me tova i interna s’anomena nucli polpós, el qual si travessa l’anulus constitueix l’anomenada hèrnia discal, podent comprimir les arrels nervioses o el cordó medul·lar.

Funció:
La columna vertebral té mobilitat elàstica entre els seus elements, resistint càrregues i sobretot protegint els elements neurològics. La part més mòbil és la frontissa occipitocervical situada sota el cap i éssent la part més alta de la columna vertebral constituïda per dues vertebres: C1 (atles) i C2 (axis) i en contacte amb el forat magnus occipital. La seva particular anatomia permet els moviments de flexió, extensió, lateralització i sobretot rotació del cap.

Processos degeneratius:

1.	Problemes mecànics.
	La degeneració o deteriorament progressiu dels cartílags i les calcificacions dels elements elàstics periarticulars, ocasionen sorolls amb la mobilitat, limitació dinàmica i sovint dolor.
2.	Problemes radiculars.
	Quan hi ha un disc herniat, osteòfits, tumors o pressions d’un altre índole es produeix un quadre anomenat radiculopatia. Cada grup muscular i àrea sensorial depenen d’una o diverses arrels i el metge interpreta a partir de les troballes exploratòries quina de les arrels neurològiques és l’afectada. La irritació radicular (radiculopatia) típicament produeix dolor, debilitat, trastorns sensitius, ensopiment i pèrdua de reflexes.
3.	Problemes medul·lars.
	La compressió del cordó medul·lar ja sigui per una hèrnia discal o per altra causa, produirà una mielopatia compressiva. Els senyals clínics de la mielopatia són variables, però es caracteritzen per la pèrdua o debilitat de les funcions motores i sensitives de les extremitats, per alterar la funció intestinal, de la bufeta urinària, i afectant els reflexes neurològics i la marxa, especialment quan la lesió és més severa.

Tractament del dolor cervical.

Remeis casolans:

1.	Repòs.
2.	Exercicis en el domicili: estiraments i augment de la elasticitat.
3.	Medicació simple: analgèsics i antiinflamatoris.

Tractament mèdic:

1.	Fisioteràpia.
	La fisioteràpia ha d’incloure instruccions de reeducació, massatge, calor, fred, ultrasons... (relaxació miofacial) i possiblement en alguns casos estiguin indicades les traccions.
2.	Tractament quiropràctic.
3.	Prescripció de medicaments.
	La major part de problemes cervicals responen als relaxants musculars, antiinflamatoris i medicació analgèsica, també pot incloure’s narcòtics. Dosis baixes de corticoides en espais curts de temps poden ésser indicats en situacions concretes per via local o general.

Proves complementàries diagnostiques:

1.	Radiografies.
	Aporten dades sobre l’estat ossi, perfil dinàmic de la columna i canvis d’alineació i/o estructura, sent obligatòries les ràdios dinàmiques.
2.	TAC o SCCANER.
	Té una imatge excel·lent de totes les estructures òssies i detalls dels límits del canal medul·lar. Pot fer-se amb contrast (MIELOTAC) la qual cosa permet visualitzat tots els contorns de les estructures neurològiques contingudes al segment vertebral afecte. Es fa injectant contrast a l’espai medul·lar (espai epidural).
3.	Discografia.
	Tècnica invasora que demana injectar de forma percutània líquids de contrast dins del disc i això permet detectar trencaments, hèrnies discals, i discos dolorosos. Restringit en casos especials a la columna cervical.
4.	EMG-Electromiografia i Potencials Evocats.
	Són exàmens fets pel neuròleg o neurofisiòleg consistents en l’ús d’agulles molt fines situades a la musculatura paravertebral i en músculs distals, fent-hi passar corrent elèctrica. Mesurar el temps de resposta i tipus de la mateixa, permetrà establir diagnòstics més acurats i detectar disfuncions neurològiques perifèriques o centrals.

Tractament quirúrgic:

1.	Indicacions:
	-	Absoluta.
			Compressió neurològica progressiva, inestabilitat greu i/o deformitat, són indicacions de tractament quirúrgic orientat a la descompressió, alinear i estabilitzar la columna cervical mitjançant plaques, cargols, barres, empelts etc...
	-	Relativa.
			Dolor cervical, reticulopatia lleu, inestabilitat dels lligaments discreta, hèrnies discals toves. Depenent dels casos i de la evolució clínica, aquestes circumstàncies poden ser tributàries de tractament quirúrgic.
2.	Cirurgia anterior:
	Procediment quirúrgic que aborda la columna vertebral pel davant:
	-	Discectomia amb o sense fusió.
	-	Discectomia amb fusió:
		a)	empelt ossi.
			autòleg procedent del mateix pacient i habitualment de la cresta ilíaca o de la mateixa columna.
		b)	empelt ossi de banc.
			procedent de cadàver que déu ser correctament processat.
		c)	empelt ossi.
			procedent d’animals, habitualment d´origen boví, avui en dia en desús.
		d)	capses intersomàtiques.
			metàl·liques de titani o d’altres materials per donar suport o contenir empelts o altres materials sintètics.
		e)	fixació interna.
			inclou plaques cargolades combinades amb els elements abans citats i empelts.
3.	Cirurgia posterior:
	Abordatge per la part posterior de la columna vertebral travessant l’arc posterior (apòfisi espinosa, làmines, articulacions).
	-	Laminectomia:
		a)	Descompressió.
			Alliberant les arrels i la medul·la espinal.
		b)	Discectomia transforaminal.
		c)	Fusió.
			Mitjançant empelt d’os i algun dels tipus de fixació interna: cargols, barres, plaques o filferros.

Rehabilitació postoperatòria:
Desprès de la cirurgia pot estar indicada una ortesi o collar cervical depenent de cada procediment i de la patologia. La rehabilitació postoperatòria pot requerir un programa d’exercicis, fisioteràpia feta conjuntament amb exercicis actius domiciliaris.

CSRS Patient Education Committee